dimecres, 18 de desembre del 2019



LA H


1.- Una de las normas más básicas: Las palabras que empiezan por HUM- HIE- HUE llevan h (excepto umbral, umbrío y umbilical). Completa:

_humo _hueco _humilde


hierro _hielo hueso


2.- Escribe 5 palabras con h intercalada.
ahorro
cohibir
enhorabueha
prohibir
zanahoria





3.- Escribe la palabra que corresponde a cada definición:

Pariente, hijo de la misma madre:hermano
Se usa para coser:hilo
Se coloca debajo del mantel en la mesa del comedor:
Efectuar, realizar, verbo por excelencia de la acción:
Conjunto de esposas y concubinas de un jeque árabe:

4.- A continuación tienes una serie de palabras que cambian de significado en función de si llevan h o no. Explica qué quiere decir cada una.

ala de pajaro
hala para eludir a alguien

as Naipe de la baraja en el que hay dibujada una sola figura
has Has es la forma auxiliar del verbo haber usada para la formación de tiempos compuestos.

asta        Cuerno de animal, como toro o bisonte.
hasta Indica el límite de una acción; 

echo Echo es el verbo echar conjugado en primera persona del presente
hecho Participio irregular de hacer usado también como adjetivo.

ola es una ola del mar 
hola saludo

oras
 horas tiempo





5.- Completa este ejercicio teniendo en cuenta que son parejas similares a las anteriores:

Tengo que ____________ al caballo.
________ es humano, pero siempre hay remedio.
Sus _______ convicciones no le permitían hacerlo
Le quedan muy bien esas ______ en el pelo
Yo _______ la bandera
_________ un pastel de manzana muy bueno

6.- Busca 5 palabras que en catalán empiecen con f y en castellano con h





7.- Recuerda: Se escribe HA cuando podemos sustituirlo por han. Si no, ponemos A. Son palabras homófonas. Completa con a – ha:

Voy ___a___ verle ___a___ su casa porque está enfermo

El niño se __a___ resfriado por ir sin jersey

__a_ la una, _a__ las dos....

__ha_ recogido sus cosas y se ___ha__ marchado __a__ comer

__a_ veces me olvido de cómo se escribe


8.- Los compuestos y derivados mantienen la h de las palabras. Corrige las palabras que estén mal (hay algunas correctas)

deshacer – inhumano – ahí – subhasta – hinvernal – deshecho – atajar – prehorneado –

aijado – deshilar – ahuecar – alelí – hoy – rehuían


9.- Escoge 10 palabras de los ejercicios anteriores y escribe una frase en la que se vea claro su significado.
Ayer por la tarde me compre un jersey por que no tenia ninguno y como era de una tela mala, cogí un resfriado muy grande 


¿JUNTAS O SEPARADAS?

1.- Aquí tienes unas expresiones que varían de significado en función de si van juntas o separadas. Completa las frases con la forma adecuada:

No se recuperará si come ___tan poco__________ / Ni puedo ir hoy ni ____tampoco______ mañana (tampoco - tan poco)
No es tonto, __sino_____ un poco lento / ______si no_______ haces los deberes, te las cargarás / Ven pronto o _____sino_____ no verás el partido / No sólo no lo devolvió, _sino___ que encima cogió otro / Esa tragedia habla del destino, es decir, del _______ (si no – sino)
Cocina ___tan bien______ que siempre repiten / Fui a Montserrat y ___tambien____ a Vitoria / ¡Me lo estoy pasando ___tan bien_____! (tan bien – también)
Se pasó _____medio dia_____ preparando la fiesta / Quedemos a ____mediodia_____ para comer y luego ya veremos qué hacemos (mediodía – medio día)
Se repetía __asi mismo______ que no podía ser cierto / Le entregó los documentos y ____asimismo___ un puñado de cartas/ Se largó cómo te lo cuento, __a si mismo_____ (a sí mismo – así mismo – asimismo)

2.- Aquí tienes otras a las que les ocurre lo mismo. Explica tú la diferencia de significado:

porque..Es un sustantivo masculino que equivale a causa, motivo, razón, y se escribe con tilde por ser palabra aguda terminada en vocal. Puesto que se trata de un sustantivo, se usa normalmente precedido de artículo u otro determinante:
 / por qué:Se trata de la secuencia formada por la preposición por y el interrogativo o exclamativo qué
ala..De modo que si escribimos "hala" con "H", podremos referirnos a una interjección para:Meter prisa.
 / a la:En cambio, al escribir "ala" sin H inicial estamos hablando, entre otras acepciones, de:
  • Parte del cuerpo de diversos animales que les permite volar. Ejemplo: Encontramos un pájaro con el ala rota.

sin fin
 / sinfín:Sinfín, en una palabra, es un nombre masculino que significa ‘muchísimos, una gran cantidad (de personas o cosas)



3.- En cambio, éstas sólo pueden ir de una manera. Redondea la forma correcta

sobretodo /sobre todo/
/a noche/ anoche
/osea/ o sea
apesar / a pesar/
/a veces/ a veces

4.- Escoge 5 expresiones y escribe una frase donde se vea claro su uso

Ortografía


HOMÓFONAS


Las palabras que suenan igual y se escriben de distinta manera se llaman homófonas. Coloca el homófono que corresponda:

A VER / HABER

Voy _____a ver_______ qué hacen por la tele.
El verbo____haber_______ se escribe con h.
¡____haber________ si te portas un poco mejor!
Tiene 3200 ptas. en su ___a ver______
¿Te han suspendido? ¡__________ estudiado más!
¿______a ver_____? ¡Qué bonito!
Le gustaría _____haber______ podido ir al concierto.


AY / HAY / AHÍ

¡_ay___! Me he hecho daño.
____hay___ dos niños jugando en el parque.
Pon todas las cosas _ahi____
¿Qué ___hay____ para comer?
¡__ay__,__ay__,_ay___! Te las cargarás si no paras.
___hay___ que saber cómo se escriben las palabras
Hace frío ___ahi___ fuera.


A / HA

Voy _ha__ coger un trozo más de carne.
Todo el día __ha__ hecho sol y ahora llueve.
Se marchó __a_ Madrid en tren
¡_ha__ que no me pillas! Le dijo el niño
El profesor __ha_ decidido poner un examen.
Me gusta estar _a__ su lado.


TUBO / TUVO

No pudo ver el final porque __tuvo___ que marcharse a las 5.
Pásame ese ____tubo___ gris, lo colocaremos aquí.
No __tuvo____ ningunas ganas de protestar
Han dicho que acabará pasando por el ___tubo____
___tuvo___ dos hijos que murieron antes de casarse con la actriz.


dilluns, 16 de desembre del 2019

Mira't al mirall



1. Fes un resum del curtmetratge.



2. T'hi veus reflectit en algun aspecte? Per què? Fes una valoració del que penses de les culpabilitats que tenim les persones en els nostres conflictes personals amb altres.


4. 
3. "No hi ha res pitjor per a una mare que sentir la impotència de no poder ajudar el seu fill." Explica aquesta frase.
que ha de ser molt fotut tenir un fill i no sabre que fer per poder ajudar-lo i donar-li lo millor 
4. Opinió personal. 



Mira't al mirall

 Un curt de Joan Cutrina sobre el perdó i la comprensió en les relacions familiars

"No hi ha res pitjor per a una mare que sentir la impotència de no poder ajudar el seu fill." És el que diu en Toni (Lluís Soler) a la Caty (Ana Milán), una mare preocupada per la mala relació que té amb el seu fill adolescent. Però potser sí que el pot ajudar, al capdavall, i per fer-ho s'haurà de posar davant del mirall. El cineasta Joan Cutrina ha dirigit el curtmetratge Soy tú, on participen també Miquel Fernández i Pep Cruz, que se submergeix en les relacions familiars i en com la comprensió i el perdó curen ferides de passat, present i futur.

dilluns, 2 de desembre del 2019

Mal d'escola



 1. Fes un resum d'aquest text.

 2. Què creus què vol dir amb la frase "Mal d'escola".

3. Cerca informació sobre qui era Daniel Pennac.  Penja imatges seves i de la seva obra.

4. Explica aquesta frase:  Els nostres «mals alumnes» (alumnes considerats sense futur) no venen mai sols a l'escola. Allò que entra a la classe és una ceba: capes de malestar, de por, de neguit, de rancúnia, de ràbia, de desitjos insatisfets, de renúncia furiosa, acumulades sobre un fons de passat vergonyós, de present amenaçador, de futur condemnat.

Especial: Educació
L'escriptor Daniel Pennac va néixer l'1 de desembre de 1944. Ha viscut la cara i la creu de l'educació. De petit va patir el fracàs escolar, tenia una discapacitat coneguda com a disortografia, que afecta l'aprenentatge de les llengües. El titllaven d'inútil, però es va acabar convertint en un professor de secundària i en un dels novel·listes més estimats de França.

Llegim dos fragments del seu llibre Mal d'escola: un dedicat al paper del mestre davant dels anomenats mals alumnes, i un altre en què reivindica la importància que arriba a tenir un mestre en la projecció de la vida dels alumnes.


Foto: lehman_11

Els nostres «mals alumnes» (alumnes considerats sense futur) no venen mai sols a l'escola. Allò que entra a la classe és una ceba: capes de malestar, de por, de neguit, de rancúnia, de ràbia, de desitjos insatisfets, de renúncia furiosa, acumulades sobre un fons de passat vergonyós, de present amenaçador, de futur condemnat. Mireu-los, ja venen amb el seu cos a mig fer i la seva família a coll, a la motxilla. En realitat la classe no pot començar fins que no deixin el fardell a terra i no haguem pelat la ceba. Això és difícil d'explicar, però sovint n'hi ha prou amb una mirada, una paraula amable, una frase d'adult confiat, clar i estable, per dissoldre aquestes penes, alleugerir aquests esperits, instal·lar-los en un present rigorosament d'indicatiu.

Naturalment el benifet serà provisional, la ceba es recompondrà a la sortida i és clar que demà haurem de tornar-hi. Però ensenyar és això: és tornar a començar fins a la nostra necessària desaparició com a professors. Si no som capaços d'instal·lar els nostres alumnes en el present d'indicatiu de la nostra classe, si el nostre saber i el gust de dur-lo a la pràctica no agafen en aquests nois i noies, en el sentit botànic del verb, la seva existència trontollarà damunt dels sots d'una mancança indefinida. És clar que no haurem estat els únics d'excavar aquestes clotades o de no haver-les sabut tapar, però igualment aquests homes i aquestes dones s'hauran passat un o més anys de la seva joventut aquí, asseguts davant nostre. I no és pas poca cosa, un any d'escola malmès és l'eternitat dins un pot de vidre.

Els devem la vida

A tots aquells que avui imputen la constitució de bandes exclusivament al fenomen dels suburbis, jo els dic: teniu raó, sí, l'atur, sí, la concentració d'exclosos, sí, els reagrupaments ètnics, sí, la tirania de les marques, la família monoparental, sí, el desenvolupament d'una economia paral·lela i els tràfics de tota mena, sí, sí, sí... Però guardem-nos molt de subestimar l'única cosa sobre la qual podem actuar personalment, i que data, aquesta, de la nit dels temps pedagògics: la solitud i la vergonya de l'alumne que no comprèn, perdut en un món on tots els altres comprenen.

Som els únics que el podem treure d'aquesta presó, tan si estem formats per fer-ho com si no.

Els professors que em van salvar i que em van convertir en un professor– no estaven formats per fer-ho. No es van preocupar pels orígens de la meva minusvalidesa escolar. No van perdre temps a buscar-ne les causes i encara menys a sermonejar-me. Eren adults confrontats a uns adolescents en perill. Van pensar que hi havia urgència. S'hi van tirar de cap. No em van agafar. S'hi van tornar a tirar, dia rere dia, una vegada i una altra... Van acabar per treure'm del pou. I molts d'altres amb mi. Literalment ens van repescar. Els devem la vida. 

 










Mal d'escola 


© Daniel Pennac
© de la traducció: Joan Casas
© Edicions 62, S.A., labutxaca, 2009

Resultat d'imatges de estrelles

     1. Entra al www.Dbalears.cat, el Diari de Balears, i cerca una notícia que et cridi l'atenció, la copies, la resumeixes i expliques si respon a les preguntes habituals pròpies d'un text periodístic: Què,  qui, on, quan, per què...

     2. Entra a la pàgina www.edu365.cat, ve a MUDS DE MOTS i fes els exercicis interactius de lèxic que hi trobaràs. Has d'entrar al lèxic dels oficis.

dimecres, 27 de novembre del 2019

Joan Fuster




1. Fes un resum d'aquest text.

 2. Què creus què vol dir amb la frase "Un amor sense decepcions no seria amor"

3. Cerca informació sobre qui era Joan Fuster. Penja imatges seves i de la seva obra.

4. Explica cada una de les reflexions que tens aquí avall. Quina t'ha agradat més? Per què?


Joan Fuster: «Un amor sense decepcions no seria amor»

 14 reflexions de l'escriptor, que deia que «només els fanàtics no s'equivoquen

»

Joan Fuster va néixer el 23 de novembre del 1922 a Sueca (Ribera Baixa), on va morir el 21 de juny de 1992. Ens apropem a la seva mirada i a la seva forma d'entendre la vida amb 14 fragments de l'antologia Fuster per a ociosos (Sembra Llibres).


Foto: Universitat d'Alacant

1. Quan s'ha perdut la fe, hom no roman en una completa neutralitat religiosa. O hi ha ressentiment, o hi ha nostàlgia. A vegades hi ha una mescla d'ambdues coses: són els casos desesperats.

2. Les nostres idees canvien perquè nosaltres –i tot– canviem seguit seguit. Canvi pot voler dir enriquiment, rectificació o fins i tot contradicció. En tot cas, els nostres pensaments i les nostres creences d'avui només són provisionals. Això ens hauria d'encomanar una certa discreció a l'hora de contrastar-los amb els altres. Qui sap si un dia pensarem com ells, creurem com ells!

3. Només els fanàtics no s'equivoquen... Potser tots aquells que es pensen que no s'equivoquen, precisament per pensar-ho, ja són «fanàtics». En el fons, si el fanatisme no és això, què és?

4. En tant que excusa per a encolomar descripcions afectuoses, un paisatge àrid és tan bo com el regadiu més fèrtil.

5. Un amor sense decepcions no seria amor; seria, què sé jo?, confitura o música de Bach.

6. No demanes comprensió ni al teu millor amic: a tot estirar, es limitarà a compadir-te, com tothom.

7. Sovint ho oblidem, però no és gens clar que les víctimes de la injustícia hagen de ser necessàriament justes. De vegades, per amor a la justícia, acabeu defensant un criminal contra un altre criminal.

8. «Cal experimentar-ho tot», m'aconsellen. Jo renuncie a les experiències incòmodes i a les experiències idiotes. Això em desqualifica i em limita per a moltes coses, però tant se me'n dona.

9. No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.

10. Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
11. L'analfabetisme no consisteix únicament a «no saber» de lletra, sinó més aviat a «no practicar-la».
12. Corregir la por, la tendència a la por, seria un objectiu plausible. Començant al si de les famílies, i continuant a les escoles, a les parròquies, als tebeos, al cinema, a la tele: desterrar la por com a instrument d'educació. I més encara: desmitificar la por. Si fos possible «elevar» un parell de generacions sense massa pors –només amb les imprescindibles–, el futur començaria a ser somrient.

13. Estem condemnats a la por fins a la consumació dels segles. No hi ha remei taxatiu. Pot haver-hi correctius. Reduir la por a l'indispensable.

14. Si em demanes de què puc penedir-me de la meua vida, et diré que no ho sé. Et diré que, de moment, estic content del que he fet: del que he escrit. No perquè sigui gran cosa, sobretot literàriament, sinó perquè respon a unes conviccions profundes i sostingudes, a través d'una evolució lògica. Tornaria a fer el que he fet, a dir el que he dit.

1.
2.El amor no  correspondido  es el más extendido y duradero, pero es superable, olvidable y sustituible por un amor recíproco.
3.fue un escritos español en lengua catalana figura clave del  nacionalismo valenciano  contemporáneo y en la definición de los denominados Países catalanes

Ortografia

7. Accentuació
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

a e i o u
as es is os us

en in

· Accentuem les paraules AGUDES que acaben en alguna d'aquestes dotze
terminacions, si és que i / u no formen part d'un diftong.
· Accentuem les paraules PLANES que no acaben en alguna d'aquestes dotze
terminacions.
· Accentuem totes les paraules ESDRÚIXOLES.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
7.1. Accentua els mots quan calgui:

plàstic, víctima, limit, biblioteca, economia, hospital, justícia, anell,
palau, marbre, Jardí, estàtua, escrit, arbre, ràbia, autobús, masculí,

galàxia, núvol, família, gàbia, Núria

7.2. Fes el mateix:

poesia, fotografia, hospitalitat, energia, Eulàlia, dia, tia, oncle,
assistència, esdrúixola, noblesa, daurada, similitud, farmàcia, esgrima,

maquina, bambú, residu, trineu, algú, ningú, altaveu

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

8

Accent obert / Accent tancat
· Paraules agudes acabades en -è, -ès / é, -és
Amb accent obert, la majoria: cafè, pagès, Mercè... En aquest grup hi trobem:
mots gentilicis: francès, portuguès, aragonès...
els numerals ordinals: cinquè, novè, vint-i-unè...
els participis com: encès, comprès, imprès...
Amb accent tancat:
els futurs: miraré, faré, sortiré, pagaré...
les formes de l'imperfet de subjuntiu: cantés, pagués, volgués, vingués...
els compostos de bé i té: gairebé, també, malbé...; conté, s'absté...
els verbs acabats en -tén i -cén: pretén, entén, estén, atén, encén...
alguns mots que vénen del francès: clixé, consomé, jaqué*, puré...
alguns altres mots: congrés, revés, exprés, només, després, procés, amén...
· Paraules agudes acabades en -ò, -òs / ó, -ós
Amb accent tancat, la majoria: avió, carbó, sabó, població...
Amb accent obert:
això, allò, però...
els compostos de bo, so, to, tro: rebò, ressò, semitò, retrò...
els compostos de clos: exclòs, reclòs, inclòs...
alguns substantius acabats en -os: arròs, espòs, repòs...
· Paraules planes: è / é
Amb accent obert, la majoria: dèbil, èxit, xèrif, conèixer, merèixer...
Amb accent tancat:
néixer, créixer, témer, prémer, ésser, érem i éreu
el pretèrit perfet d'indicatiu: diguérem, diguéreu, tinguérem, tinguéreu...
el pretèrit imperfet de subjuntiu: cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu...
uns quants substantius: préstec, préssec, cérvol...
· Paraules planes: ò / ó
La majoria porten accent obert: mòbil, sòcol, mòdul, lògic, pròxim...
Però amb accent tancat:
alguns infinitius: córrer, incórrer, recórrer, concórrer...
les formes verbals: fórem, fóreu, fóssim i fóssiu.
alguns altres mots: estómac, furóncol*, Sóller...
· Paraules esdrúixoles: è / ó
La majoria porten accent obert: comèdia, misèria, ciència, glòria, història, còlera, colònia...
El porten tancat: església, Dénia, fórmula, tómbola, pólvora, tórtora*...
Jaqué: Peça de vestir que cobreix el tronc. Furóncol: Inflamació circumscrita de la pell que termina per supuració. / Tórtora: Animal de plomatge gris.

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

9
7.3. Totes les paraules d'aquest exercici són agudes. Accentua les que calgui amb
accent obert o tancat:
a) Camí, cançó, aquí, racó, arròs, cantes, així, això, gairebé, malson, Pagès, imprès,
Carreró, Alló, volgués, boto, cafè, Català, faré, avio, passeges, llegum, també, segon,
portuguès, aten, exclòs
b) encén, Peró, ginjoler*, demanaré, amen, demà, nerviós, espòs, ningú, nomes, Francès,
Setè, Ramon, consomé, divisió, clixé, respon, compraré, garrofer, menjaré, puré, congres,
exprés

7.4. Totes les paraules d'aquest exercici són planes. Accentua les que calgui amb
accent obert o tancat:
primavera, poble, féssim, public, préstec, barraca, cérvol, llibre, tinguérem, núvol, pluges,
telefon, témer, rentéssiu, estomac, diguéssiu, córrer, solid, furóncol, caràcter, castig,
diguéreu, Àngel, préssec, Sóller, màgic, tinguéssim, obríssiu, concórrer, mòbil, créixer,
lògic, néixer, érem, éreu

7.5. Les paraules d'aquest exercici són esdrúixoles. Accentua-les amb accent obert
o tancat:
historia, ciència, comèdia, víctima, matricula, estàtua, formula, església, família, infància,
pólvora, Dénia, quilometre, industria, colònia, solitària, anima, memòries, tórtora, gàbia,
misèria, tómbola, matèria

7.6. Accentua les paraules que calgui del text següent:
Va avançar agafant-se a les parets, recalcant-se* en les cadires, Peró amb cura de no
despertar-los, sense fer soroll. Arriba a la porta. La clau era al pany, com sempre; la va fer
girar suaument; va descórrer el forrellat i es detura amb l'atenció a dalt; no senti res i va
empènyer la porta; la porta cedí sense soroll. Sortí al carrer. Una ratxa d'aire humit amb
gotes fines de pluja li fueteja el rostre; Peró no senti el fred, ni la humitat, ni les gotes de
pluja contra el rostre.
SEBASTIÀ JOAN ARBÓ. La masia (text adaptat)
Ginjoler: Arbre que fa gínjols. / Recalcant-se: Recolzar-se amb força sobre el seu suport.0

dimarts, 26 de novembre del 2019

Ortografia

5. Síl·laba tònica / Síl·laba àtona
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
· Quan un mot té dues o més síl·labes en pronunciem una amb més força que les altres:
és la síl·laba tònica; les altres síl·labes són àtones.

arbre, faldilla, camió, bicicleta

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

5.1. Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents:
no
vel·la cambrera maleta torre
vidriera butaqueta ganivet repartir
malaltia sabtaa desembre tropical
modista encarregat silenci juvenil
5.2. Subratlla les síl·labes tòniques del text següent:
El dia era clar. Els raigs esbiaixats del sol hivernal guaitaven per les dues finestres a
través dels vidres glaçats. Sobre la taula, parada per a dinar, brillava la vaixella d'estany
(...). Als marcs de les finestres, els meus ocells jugaven dins les gàbies inundades de sol.
MÀXIM GORKI. La meva infantesa

5.3. Fes el mateix:

La biblioteca serví per a escalfar-nos. La selecció va ser molt dura. Triàvem i tornàvem a
triar. Primer vam llençar les revistes alemanyes i l'estufa. Després, velles revistes
franceses i, en acabat, les enciclopèdies. Més tard els mobles. Però no ens atrevíem a
cremar els llibres de literatura i, encara menys, els clàssics.

MONTSERRAT ROIG. L’agulla daurada (text

adaptat)

6. Mots aguts, plans i esdrúixols
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
· Les paraules, segons el lloc que hi ocupa la síl·laba tònica, es divideixen en:
Agudes, si la síl·laba tònica és la última: cafè, congrés, balcó, senyor...
Planes, si la síl·laba tònica és la penúltima: arbre, camisa, cérvol, monja...
Esdrúixoles, si la síl·laba tònica és la antepenúltima: gàbia, ciència...
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
6.1. Destria aquest grup de mots en tres columnes segons siguin agudes, planes o
esdrúixoles i subratlla'n la síl·laba tònica:

tómbola, examen, mirall, noia, victòria, jardiner, profunditat, caseta,
gelosia, butaca, universitat, historiador, fortuna, ciència, església,
roba, ceba, mosquits, córrer, gegant, fàbrica, penjoll, mandíbula,
calendari, mirador, arbreda, xemeneia, malaltís, brancatge, història,

caragol, desgràcia, segon, paret, gàbia

agudes planes esdrúixoles