L'accentuació
1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
cantaré comitè mossèn cafè aprèn
entén puré alè pagès imprès
irlandès cinquè només entès també
consomé congrés gairebé faré interès
això ressò boirós afició ambdós
espòs presó arròs cotó refós
exclòs allò però sinó curiós
talòs gloriós repòs difós inclòs
riuet colliu demà permís aniran
algun llumins Ramon porro avis
així crostó votació anireu Ferran
procés respon cigró campió espai
corríem deies telefón dèbil ríem
escrivia origens parlàvem orfe fessin
xerif llapis avisaven nuvol diguessiu
feieu cantaveu fenomen sortieu cérvol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grecia espaiosa patiria trajectòria mengessin
artilleria polvorí Letònia policia càmera
acadèmia església pertinent ferestèga origen
palauet hostilitat ciència exigua dolcíssima
5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei olimpíades diòptria eixissis elit
xandall medul·la víking rèptil període
atmosfera intèrfon pneumònia termòstat tulipa
isòbara míssil futbol tèxtil omòplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net te un os de la mà més llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al món no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Té més son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahír no se que va passar, però només recordo que desprès d'arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volien veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo bé, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, però, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repòs. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’últim apat que ferém havien pres un cafè espes amb un gust estranyament curios?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurànces amb l’estúpida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Desprès de premer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una aquelles musiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francès, però només li ho sembla, perquè amb la cridòria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!
No tenia la funció sanitària ni tampoc la administrar cures pròpiament dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.
Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’hàbit de fra Basi-li per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veien aixíque obri els ulls fou una tórtora a ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perquè la Sofia digué: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt emprendré el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encés. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versió catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses ploramiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referéncia, lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’India, país amb una important minoria musulmana, prohíbis el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
La vida després de Déu, Matthew Tree
SOLUCIONARI:
https://ismafuster.wordpress.com/2013/04/02/solucions-exercicis-daccentuacio/
La vida després de Déu, Matthew Tree
SOLUCIONARI:
https://ismafuster.wordpress.com/2013/04/02/solucions-exercicis-daccentuacio/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada